COL·LECCIONS:
Les nostres papallones

Les papallones són insectes que tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l'abdomen. Al cap, hi tenen dos ulls, dues antenes i una espiritrompa; les antenes serveixen per olorar les plantes. L'espiritrompa serveix per xuclar el nèctar de les flors i els sucs dolços de la fruita madura. També necessiten aigua. Al tòrax, hi tenen sis potes i quatre ales força grosses. A l'abdomen, hi ha els espiracles, petits orificis per respirar.

Les papallones experimenten una metamorfosi que consta de quatre estadis ben diferenciats: ou, larva, pupa i adult o papallona. Les papallones tenen diversos enemics durant totes les fases de la seva metamorfosi: ocells, escarabats, granotes, aranyes, llagostes, vespes, etc. Algunes han desenvolupat mecanismes d'autodefensa i, a vegades, presenten un dimorfisme sexual força marcat. Algunes espècies en estat larvari es poden comportar com a monòfogues o polífags; d'altres presenten relacions amb altres insectes, simbiosi, i, fins i tot, n'hi ha que practiquen el canibalisme.

Les papallones diürnes o ropalòcers són les papallones que volen de dia; aquestes solen presentar uns colors força bonics i cridaners. Es caracteritzen perquè tenen unes antenes acabades en forma de maça i, en estat de repòs, les ales resten en posició vertical i en contacte. Algunes presenten polimorfisme dins d'una mateixa població. Segons l'espècie de papallona i les condicions climàtiques poden tenir una, dues o més de dues generacions a l'any; d'altres presenten fluxos migratoris importants, i moltes hivernen en l'estadi adult.

A la península Ibèrica i a les Illes Balears es considera que el nombre d'espècies diferents de papallones diürnes és de 230, segons "Garcia-Barros et al, 2004".

Els ropalòcers es classifiquen en les famílies següents: Hesperiidae, Papilionidae, Pieridae, Danaidae, Libytheidae, Nemeobiidae, Nymphalidae, Satyridae i Lycaenidae.

Les papallones nocturnes o heteròcers volen de nit; algunes poden volar de dia o al crepuscle, i les seves ales solen ser de colors força apagats. Es caracteritzen perquè presenten diverses formes d'antenes; en estat de repòs les ales les mantenen esteses. Durant la nit solen volar a l'entorn de l'enllumenat públic dels pobles, atretes per la llum blanca, sobretot, a les nits en què no hi ha lluna, el vent està en calma i la temperatura és suau; el gran enemic de les papallones nocturnes és el ratpenat. Les femelles d’algunes espècies de determinades famílies generen unes feromones per atreure sexualment el mascle . En general, les larves de les papallones nocturnes tenen un ventall força més ampli, pel que fa al règim alimentari, que les papallones de dia, ja que algunes mengen fulles vegetals, d’altres pèls (arnes), d’altres perforen els troncs dels arbres o perforen els fruits, etc.

Es creu que la fauna de lepidòpters, pel que fa a heteròcers a la península Ibèrica, és de 1.580 espècies diferents.

Els heteròcers es classifiquen en les famílies següents: Hepialidae, Cossidae, Limacodidae, Thyrididae, Lasiocampidae, Endromidae, Saturnidae, Lemoniidae, Sphingidae, Axiidae, Drepanidae, Geometridae, Notodontidae, Lymantriidae, Arctiidae, Castniidae, Noctuidae i Nolidae.